COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM CAN FÀBREGAS
Davant la darrera proposta presentada per l’equip de govern municipal sobre el trasllat íntegre de l’edifici de Can Fàbregas i de Caralt volem fer públiques les següents consideracions.
-L’Ajuntament de Mataró continua exhibint ostentosament una subordinació servil al dictat d’ interessos comercials molt concrets. Si els primers intents de descatalogar la fàbrica foren il•legals, les noves propostes -revestides de legalitat- són immorals. Com qualificar sinó la despesa de 3.150.000 euros per traslladar la fàbrica, quan el centre comercial es podria establir en un altre lloc? El govern no ha donat cap raó de pes per desestimar les altres ubicacions considerades.
Mai uns objectius, positivament desitjables, poden justificar uns mitjans -moralment rebutjables- com el malbaratament d’uns recursos econòmics exorbitants en una societat on no tothom té els nivells de consum que determinada publicitat intenta fer creure.
1- El trasllat íntegre és irrealitzable per definició:
L’edifici seria fragmentat. Ningú pot garantir quin percentatge de l’obra original quedaria destruïda en el procés de desballestament i, per tant, es perdria irremeiablement. La proposta de separar la xemeneia del conjunt semblaria pueril si no fos irresponsable i anés en contra de la integritat del bé catalogat que dictamina el Departament de Cultura.
2- El govern municipal en la seva espiral d’incongruències està arribant a unes cotes difícilment imaginables de gosadia i de manca de responsabilitat política, que els serveis jurídics farien bé d’analitzar amb deteniment. Com definir sinó el que, a partir d’aquest precedent, qualsevol propietari d’un bé immoble catalogat pugui endegar-ne el trasllat a on més li convingui i així obrar sobre el solar resultant al dictat de la llei del mercat. ?
3- Entenem que aquesta proposta és sols una cortina de fum per enderrocar de forma subreptícia l’edifici. Del que pot passar amb les desferres que en resultarien, n’és un bon testimoni el que succeí amb l’antic Ateneu de Mataró. Després de numerar-ne les peces originals, aquestes foren trossejades premeditadament en el moment de l’enderroc. Posteriorment es construí un edifici que té el mateix valor històric que un decorat de western. Aquesta situació també es produí amb les ceràmiques modernistes de la façana de la impremta Vilà a la Riera. Malgrat el compromís explícit de restitució mai més han tornat a aparèixer.
4- Can Fàbregas ha de ser restaurat i reintegrat al patrimoni cultural de Mataró en el lloc per al qual va ser dissenyat i en el qual ha fet història i s’ha fet història de la nostra ciutat. Forma part del nostre passat industrial i, per tant, de la nostra memòria històrica.
5- L’Ajuntament no ha d’avantposar els interessos particulars i crematístics a la salvaguarda del patrimoni col•lectiu que, per definició, és un bé inal•lienable que pertany a tothom en tant que bé catalogat.
6- La plataforma Salvem Can Fàbregas adverteix que l’equip govern municipal seria responsable, de manera solidària, moralment davant dels ciutadans i penalment davant dels tribunals, dels danys que pogués patir la fàbrica si es dugués a terme aquesta agressió.
Mataró, 24 de desembre 2007
Davant la darrera proposta presentada per l’equip de govern municipal sobre el trasllat íntegre de l’edifici de Can Fàbregas i de Caralt volem fer públiques les següents consideracions.
-L’Ajuntament de Mataró continua exhibint ostentosament una subordinació servil al dictat d’ interessos comercials molt concrets. Si els primers intents de descatalogar la fàbrica foren il•legals, les noves propostes -revestides de legalitat- són immorals. Com qualificar sinó la despesa de 3.150.000 euros per traslladar la fàbrica, quan el centre comercial es podria establir en un altre lloc? El govern no ha donat cap raó de pes per desestimar les altres ubicacions considerades.
Mai uns objectius, positivament desitjables, poden justificar uns mitjans -moralment rebutjables- com el malbaratament d’uns recursos econòmics exorbitants en una societat on no tothom té els nivells de consum que determinada publicitat intenta fer creure.
1- El trasllat íntegre és irrealitzable per definició:
L’edifici seria fragmentat. Ningú pot garantir quin percentatge de l’obra original quedaria destruïda en el procés de desballestament i, per tant, es perdria irremeiablement. La proposta de separar la xemeneia del conjunt semblaria pueril si no fos irresponsable i anés en contra de la integritat del bé catalogat que dictamina el Departament de Cultura.
2- El govern municipal en la seva espiral d’incongruències està arribant a unes cotes difícilment imaginables de gosadia i de manca de responsabilitat política, que els serveis jurídics farien bé d’analitzar amb deteniment. Com definir sinó el que, a partir d’aquest precedent, qualsevol propietari d’un bé immoble catalogat pugui endegar-ne el trasllat a on més li convingui i així obrar sobre el solar resultant al dictat de la llei del mercat. ?
3- Entenem que aquesta proposta és sols una cortina de fum per enderrocar de forma subreptícia l’edifici. Del que pot passar amb les desferres que en resultarien, n’és un bon testimoni el que succeí amb l’antic Ateneu de Mataró. Després de numerar-ne les peces originals, aquestes foren trossejades premeditadament en el moment de l’enderroc. Posteriorment es construí un edifici que té el mateix valor històric que un decorat de western. Aquesta situació també es produí amb les ceràmiques modernistes de la façana de la impremta Vilà a la Riera. Malgrat el compromís explícit de restitució mai més han tornat a aparèixer.
4- Can Fàbregas ha de ser restaurat i reintegrat al patrimoni cultural de Mataró en el lloc per al qual va ser dissenyat i en el qual ha fet història i s’ha fet història de la nostra ciutat. Forma part del nostre passat industrial i, per tant, de la nostra memòria històrica.
5- L’Ajuntament no ha d’avantposar els interessos particulars i crematístics a la salvaguarda del patrimoni col•lectiu que, per definició, és un bé inal•lienable que pertany a tothom en tant que bé catalogat.
6- La plataforma Salvem Can Fàbregas adverteix que l’equip govern municipal seria responsable, de manera solidària, moralment davant dels ciutadans i penalment davant dels tribunals, dels danys que pogués patir la fàbrica si es dugués a terme aquesta agressió.
Mataró, 24 de desembre 2007
Vilaweb/13-3-07
Poblenou es desde hace 20 años el primer laboratorio urbano de Cataluña. El proceso de transformación de este barrio -mitad industrial, mitad residencial- más conocido como la Manchester catalana, es fruto del impulso de la Administración que ha conseguido arrastrar en la incitativa al sector privado. Su regeneración está siendo posible gracias a dos proyectos, que se solapan en el tiempo; Villa Olímpica en 1992 y ahora el 22@(...)
“Invertir en patrimoni també és fer una inversió de futur”
